Buc-Xtrem

"IMPOSSIBLE IS NOTHING"

domingo, 4 de septiembre de 2011

Buc-xtrem, Xàbia

Publicado por bushido en 21:03

Enviar por correo electrónico Escribe un blog Compartir en X Compartir con Facebook Compartir en Pinterest

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entrada más reciente Inicio

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

L´AVENTURA FINAL

Es busquen persones per a viatge perillós. Salari baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s'assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d'èxit.

Sir Ernest Shackleton
(The Times 1914)

EXPEDICIÓ A L'ANTÀRTIDA

Del 8 al 11 de desembre. El portitxol, Xàbia

Seguidores

Archivo del blog

▼ 2011 (2)
- ▼ septiembre (2)
  - Buc- Xtrem 2011
  - Buc-xtrem, Xàbia

Datos personales

bushido

Ver todo mi perfil

DIARI D´UN GUERRER (BUSHI).

Vianos-Albacete, 19 de Març de 2004

6:30 a.m. -Sobtadament, ens hem despertat pel crit d´una música desgarradora; Iron Maiden. Aquesta, semblava dir-nos que teníem 10 minuts per alçar-nos i estar preparats pel suplici.
Eixim de la caserna del Buc i ens endinsem cap a la vagüà que formen les grans muntanyes repoblades de pins i carrasques. El grup, sembla una formació de les guerrilles colombianes: "sendero luminoso", que fa la seua marxa durant la nit fosca per a que ningú s´assabente de la seua presència. Amb un frontal il·luminant el camí i el barret de llana cobrint-nos fins les orelles, hem recorregut un camí de 12 Km amb una motxilla carregada amb 5 litres, que més que aigua, pareix la suor que desprèn el nostre cos.

10:30 h -Després d´un desdejuni amb moltes calories, ens espera una de les proves més dures del Buc-Xtrem, la prova dels monjos Shaolins de la Xina.
Alguns carregats amb 11 litres i altres, si fa o no fa, amb 15 litres d´aigua, o el que és el mateix, amb 15 Kg a l´esquena subjectats per un "Bo" (Pal de 1´5 mt.) amb dos poals o galledes amb aigua, eixim sense pensar-ho a recòrrer una distància de 3 Km de costera amb una forta pendent.
Aquesta es fa llarga en l´últim moment, però l'esperit del guerrer no ens permet tirar la tovallola, i hi ha gent que dobla la quantitat d´aigua fins els 25-30 litres. Les cares són de suplici contingut -com la de Jesucrist carregant la creu cap al Mont Sinaí on serà executat-, però els ànims dels companys fan més lleuger el calvari.

16:30 h -Després d´una ració doble de pasta amb verdures i un merescut descans, eixim de la casa formant tres equips, els quals hem de recòrrer (9 Km) fins el poble de Vianos per una pista forestal plena d´obstacles en el menor temps possible. Aquesta prova, que al principi ens semblava la més dura, és converteix en una prova més o menys senzilla, gràcies al recolzament dels companys. Els ànims estan pels núvols i Buc ens ha dut un baló per a que juguem en un bancal que té dos porteries i uns vestidors tancats a cal i canto. A pesar que el nostre cos sembla no donar més de si, l´ànim fa que juguem i ens divertim durant el partit.
Són les 19 h i hem de marxar perquè encara ens queda un llarg camí de tornada. Tot i que la tornada es farà caminant i no corrent com l´anada, la UVI mòbil (furgoneta alquilada) surt del camp de futbol de Vianos amb la meitat de l´expedició, l'altra vessant del grup encara ens queda fins les 21 h per arribar a casa.

Vianos -Albacete, 20 de març de 2004.

23:00 h -Després de menjar amb molta gana per raons fisiològiques i omplir l'estòmac, ens dirigim al segon pis de la casa on ens espera una de les proves més dures; la prova de resistència a la fatiga. La dificultat de la prova resideix, en primer lloc, en el fet que hem dormit poques hores i mal dormides, en segon lloc, que estem esgotats després de tres proves molt dures, i tercer, que el reglament de la prova no ens permet parlar, fer gestos, fumar o riures. Al soroll del "On de G string" de J..S. Bach, les rises es deixen notar, però a mesura que aquell só ensibornador ens captiva, els colls pareixen partir-se en dos pel pes de l'encèfal. La prova va pujant d'intensitat i sols quatre guerrers són capaços de mantenir la serenitat i no dormir-se.

10:30 h -Amaneix en l'oasis de Buc i ens hem despertat contens, uns perquè anaren de marxa anit i altres perquè sols els resta una prova: la de supervivència. Després de contemplar el paisatge mentre les flexions de tronc (abdominals) semblent un joc d'infants, ens dirigim per equips a realitzar l'última prova física del Buc-Xtrem: en menys de 30 minuts hem de fer una llitera per transportar a un dels companys fins a la casa. Per l'equip blau, aquesta es transforma en una duríssima prova degut a l'excés de pes, i el nostre amic Jorge està a punt de rendir-se, però finalment la prova conclou sense sobresalts llindant el temps màxim permés.

13:30 h -Semblant als guerrers de l'antigitat, després d'una extenuant lluita, ens espera el millor: una bona borratxera, com el tercer temps en Rugbi. Cadascun dels participants té 24 hores per a beure´s el contingut de la marratxa (5 lt.) de procedència sospitosa (cervesa, sidra...). Algun dels guerrers, sols han necessitat 5 hores per acabar la prova, continuant-la amb una altra beguda. La satisfacció d'haver entregat el màxim en el camp de lluita, ens ha estimulat alguna hormona que ens fa estar més eufòrics del que es costum, i les imitacions de cantants tant mítics com Nino bravo o Jim Morrison no es fan de rogar. Les rises sense estimulants esbrollen alegria en l'ambient que està amenitzat per un amant de la bona música.

23:00 h -Quant l'eufòria ens arriba als límits, ens adonem que encara ens queden les proves proposades pels participants i elegides a l'atzar. El patriarca (José Buc), a mà alçada, comença a treure fulls on hi han escrites proves tant esperpèntiques com: Córrer al voltant de la casa amb calçotets, rapa-se el cap al cero, anar de marxa fins que el cos aguante...Aquestes últimes, són de l'agrat del Padrino, Sr. Buc, que amb un somriure d'orella a orella, li diu a Miquel que ja tenen companyia per al seu Buc-Xtrem particular. La U.V.I mòbil es transforma en una Volswagen Caravel a l'estil "hippi", i la festa continua en els pubs de l´entorn. Encara que la música no ens plau, la pista de ball sembla el Cargol o la Vikingo en els millors temps, gràcies el bon rotllo i companyerisme regnant. Tornem a casa a dormir la mona, no sense fer abans una paradeta a buidar de l'estòmac algun litre que ens sobrava, ja que al dia següent ens queda un llarg camí de tornada.

"La capacitat de superació d'una persona resedeix en l'equilibri de la ment i el cos, sols quant siguem capaços d'arribar aquest equilibri, podrem fer tot allò que ens proposem, i superarem qualsevol obstacle a la vida".

Tema Fantástico, S.A.. Con la tecnología de Blogger.